El Consell se olvida del fondo local en 2010 y recorta un 33% la ayuda a los municipios

JULIA RUIZ VALENCIA La nueva campaña lanzada por los populares valencianos contra el Gobierno central a cuenta de la financiación municipal tiene su talón de Aquiles en la plaza de Manises. La ofensiva del PP, que responsabiliza a José Luis Rodríguez Zapatero de la asfixia financiera de los ayuntamientos por el retraso en abordar la reforma de la financiación local, pone en evidencia al propio Ejecutivo popular que, de nuevo, ha ignorado en los presupuestos de la Generalitat para 2010 el fondo de cooperación municipal al que se comprometió hace ya once años. Y no sólo eso. Las cuentas públicas para el año próximo, cuyo texto se encuentra en tramitación en las Corts, recortan en un 33% los fondos de la Dirección General de Cohesión Territorial, el departamento que sobre el papel debe apoyar a los ayuntamientos para que presten sus servicios en condiciones.

EL BLOC DEMANA QUE ELS 800.000 EUROS QUE DÓNA LA GENERALITAT A “AGUA Y PROGRESO” SIGUEN PER ALS REGANTS VALENCIANS

El diputat del BLOC Enric Morera ha presentat vàries esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2010 amb la finalitat de reduïr “l’escandalosa aportació que fa el Consell a la Fundación Agua y Progreso, a la qual destina més de 800.000 euros per a l’any que ve en una època de crisi”. Per això, des de les files valencianistes volen que eixos diners “vagen íntegrament a totes les comunitats de regants, pous i séquies del País Valencià perquè ells saben millor que ningú quina és la problemàtica de l’aigua al nostre territori i no una fundació, que sembla ser un pessebre per a tindre gent del PP a sou”.

EL BLOC PRESENTA ESMENES PERQUÈ TURISME AJUDE LES FESTES LOCALS VALENCIANES D’INTERÉS I NO A EMPRESES PARTICULARS

El diputat valencianista Enric Morera, ha presentat una esmena a la Conselleria de Turisme per tal que el Consell done suport econòmic a festes d’interés de diferents pobles valencians. Morera ha justificat esta mesura perquè les festes valencianes, “són un gran atractiu turístic i, a més a més, són un important motor econòmic per al País Valencià per la gran quantitat de sectors que estan implicants darreres de les festes com els Moros i Cristians, les Falles, les Fogueres, les Gaiates i moltes altres festivitats que se celebren a les nostres comarques”.

PP i PSOE, units per un urbanisme destructor del territori, insostenible i il·legal

Hui, 11 de febrer de 2009, el Parlament Europeu ha donat la raó al BLOC i a les desenes d’entitats que des de fa anys denunciem que el model de desenvolupament urbanístic que el PP ha propiciat al País Valencià és insostenible des del punt de mira ambiental, econòmic i social i que, a més, la legislació urbanística valenciana atempta contra drets fonamentals com el dret a la propietat.

Hui, 11 de febrer, l’Eurocambra ha aprovat un informe claríssim que posa en evidencia la política del govern Camps en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. Però eixe informe no ha estat aprovat per unanimitat: els eurodiputats espanyols del PP i el PSOE l’han votat en contra.

Per si això no fóra una prova suficientment clara de la coincidència d’eixos dos partits en matèria urbanística, hui també es debatia a les Corts Valencianes una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Compromís i defensada pel nostre diputat i Secretari General, Enric Morera, en la qual demanàvem una cosa bastant raonable: que s’aturen, de manera immediata, tots aquells PAIs que incompleixen la legislació europea i que no tenen garantit l’abastiment d’aigua. Quina era la nostra intenció? Donar una oportunitat a PP i PSOE perquè demostraren que els importa el nostre territori, els drets de les persones que ací vivim i que volen unir forces amb nosaltres per construir un nou model de desenvolupament que siga sostenible, que no atempte contra la ciutadania, que estiga dins del marc legal europeu i que, a més, no provoque que la nostra economia depenga exclusivament de la rajola. Resultat de la votació: els diputats del PP i el PSOE a les Corts Valencianes també han votat en contra.

Perquè tingueu tota la informació, us adjuntem amb aquest correu el text de la intervenció que ha fet Enric Morera a les Corts i el text de l’informe aprovat -malgrat la vergonyosa actitud de PP i PSOE- al Parlament Europeu.

Pica’m, el magazine que ja tocava

Pica’m és un espai digital que naix amb vocació majoritària i intenció d’utilitzar les últimes novetats tecnològiques. El nostre és un producte modern i fresc, obert a tota la societat valenciana, que vol crear i provocar temes per al debat. Pica’m és el pal de paller del món informatiu valencià.

L’equip que conforma Pica’m està format per un ample grup de professionals de les noves tecnologies i la comunicació que aposta per un nou mitjà de comunicació valencià en el que se senten representats els valencians i les valencianes del segle XXI.

• Pica’m és opinió. Amb el recull diari dels pensadors que més trellat demostren.
• Pica’m és economia. En moments de desconcert, no solucionarem res però farem que parlen de nosaltres.
• Pica’m és tecnologia. Per què, què té Silicon Valley que no tingam nosaltres?
• Pica’m és música i si no que li ho diguen als músics valencians.
• Pica’m és un mitjà digital perquè utilitzar tant de paper no és ecològic i perquè no tenim diners per gastar alegrement.
• Pica’m és medi ambient perquè si alguna cosa tenim és una terra per defensar.
• Pica’m és humor. I este any més encara que celebrem els 200 anys del naixement de Bernat i Baldoví.
• Pica’m és contestatari. No tenim manies i ens creiem uns bons professionals de la imatge i la informació.
• Pica’m és cultura. Perquè som mediterranis i venim d’on venim i no ens hem d’avergonyir de res.
• Pica’m és un magazine que segueix la seua pròpia metodologia i que es planteja com un mitjà de comunicació en constant evolució.

Pica’m és, en definitiva, una altra manera d’entendre la informació.

Pica’m som: Carles Andrés, Maria Josep Picó, Harca, Vicent Ibànyez, Ignasi Mora, Toni de l’Hostal, Alfons Llorenç, Xavi Bellot, Víctor Labrado, Vicent Contrí, Voro Sendra, Josep M.Ganyet, Vicent Sangermés, Artur Balaguer, José Antonio Monteagudo, Vicent Galduf, Tona Català, Pere Fuset, Guillem Sanchis, Javier Ubieto, Nando Morales, Javi Serra i el gran Pep Gimeno “Botifarra”

El Consell, a la cola de España en gasto e inversión

Notícia apareguda al diari LEVANTE

Las conselleries y organismos públicos gastan 2.719 euros por cada valenciano, casi dos veces y media menos que cada navarro y un 34% menos que cada castellano-manchego.

Cinco años después de su entrada en vigor en 2002, el modelo de financiación autonómica Aznar-Zaplana que el PP presentó como un sistema para toda la vida -de ahí la imposibilidad efectiva de actualizar el censo de población, pese a la estrategia de los populares de responsabilizar al Ejecutivo de Zapatero- no sólo no había solucionado el problema de insuficiencia de recursos de la Comunitat, que se arrastraba desde las transferencias, sino que arrojó a la Generalitat a la cola de España en los rankings de gasto e inversión por habitante.
Según los datos del Ministerio de Administraciones Públicas referidos a 2007 e incluidos en el informe Perfil económico financiero de las Comunidades Autónomas, que se refieren al gasto de la Administración y los organismos autónomos -sin contar las empresas públicas-, el Consell, con 2.719,67 euros por habitante, fue ese ejercicio el gobierno autonómico con menor presupuesto per cápita de España. Además, fue el penúltimo en inversión per cápita, con 348,07 euros, superando sólo a Cataluña, 342,67. Eso sí, en cuanto al gasto de personal (la nómina de funcionarios y cargos), la Generalitat, con 946,08 euros, escala al puesto 13º de la clasificación estatal.
El dato es demoledor en los inicios de una crisis con tan sombrías perspectivas. ¿En qué condiciones afronta la caja autonómica el terremoto financiero, mientras el Consell anuncia planes que se deben nutrir con el maná del nuevo modelo de financiación aún en el aire? Un modelo que conllevará la actualización anual del censo de población y que elevará la cesta de impuestos, dos medidas que benefician a la Comunitat pero que se convertirán en un dilema para el presidente Francisco Camps, ya que líder del PP, Mariano Rajoy, se ha posicionado en contra.
Los populares han hecho de la reivindicación de mayor financiación un ariete de oposición al Ejecutivo de Zapatero. Sin embargo, la Generalitat no sólo no alzó la voz durante la etapa Aznar para criticar esta situación, sino que abanderó el nuevo modelo para solapar así las cesiones a Cataluña, entonces gobernada por CiU. El nuevo sistema era beneficioso para comunidades, como valenciana, más dinámicas, pero asumir un censo inamovible resultó una desastrosa jugada de póquer para las autonomías con economías potentes y, por ello, más receptoras de población.
El Consell no se plantó entonces. A cambio, optó por lanzarse por la pendiente del endeudamiento para sufragar sus proyectos ante la escasez de fondos. No es casualidad que la deuda de la Comunitat se haya multiplicado por 4,5 desde que gobiernan los populares (de los 2.750 millones que dejó Lerma a los 12.198 millones a septiembre pasado). El endeudamiento de la Comunitat dobla la media española en relación a su capacidad de riqueza, ya que supone el 11,5% de su PIB frente al 5,8% estatal. La siguiente autonomía con semejante lastre es Baleares, con el 8,8%. La valenciana también es la primera en deuda por habitante, 2.425,24 euros, por delante de Cataluña, 2.398,94 euros, y muy por encima de Madrid, 1.585,71 euros.
El ministerio no incluye las empresas
Los datos del ministerio asignan a la Comunitat un presupuesto consolidado de 13.285,66 millones de euros. Esta cifra es inferior al consolidado que dio a conocer la Generalitat ya que el ministerio sólo consolida los gastos de la administración general (el dinero que gestionan directamente las conselleries) y los organismos autónomos, sin incluir las empresas públicas.
Esto es así porque el informe analiza la presupuestación de las administraciones públicas. Muchas de las empresas pueden recurrir a endeudamiento que no computa a efectos del Banco de España. Esto les da margen de maniobra pero distorsiona las cifras a la hora de analizar los respectivos esfuerzos de las administraciones. El criterio aplicado ha sido el mismo para todas las comunidades. La cifra de inversión (capítulos VI y VII) consolidada que se atribuye a la Comunitat es 1.700,33 millones. El dato difundido por el Consell incorporando las SA públicas ascendía a 2.691,74 millones. Los fondos totales de la Comunitat son, con todo, la mitad que los de Cataluña (27.111 millones), que cuenta con casi el doble de habitantes.
El gasto per cápita en la Comunitat, los citados 2.719 euros, está muy lejos de la media autonómica, 3.493,55 euros, y es casi dos veces y media menos que el de los navarros (6.439,16 euros) y, por ejemplo, un 34% menos que los castellano-manchegos (4.127,93). En cuanto a la inversión, los 348 euros son casi la mitad que la media estatal, 656 euros, y más de cuatro veces menos que los navarros. Las autonomías de régimen común dedicaron 1.062,25 euros por habitante a pagar la nómina de sus funcionarios, mientras que la Comunitat destinó 946 euros.

Orgull Valencià

Podem rebentar d’orgull de ser valencians. Tenim el millor president del món i hem de proclamar-ho als quatre vents. Per fi algú diu les coses pel seu nom. Per fi algú posa al seu lloc al govern d’Espanya -enteneu-me, vull dir Zapatero- sense embuts i amb arguments sòlids: ‘Eso es malversación de fondos públicos’, va dir Francisco Camps Ortiz fa poc, referint-se als 180 milions d’euros que costarà la solució temporal a la falta d’aigua per a beure que estan a punt de patir 5.000.000 d’habitants de l’àrea metropolitana barcelonina.

Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l’interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics. Però no és ara el moment d’hipèrboles, sinó de treballar dur per la nostra comunitat, així que repassem alguns dels reeiximents més destacables:

• 1,500.000 euros per a la manifestació ‘Agua para todos’ (2 hores)
• 1.130 milions d’euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides)
• 460 milions d’euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats)
• ‘Lo que haga falta’ per a la visita del pontífex (2 dies)
• 650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies)
• 835.000 euros per a l’altar del pontífex (2 hores)
• 445 milions d’euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius)
• 700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)
• 540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper)
• 1 milió d’euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)
• 11.550 milions d’euros de deute total autonòmic (no tinc paraules)
• 1.200 milions d’euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment, formació)
• 900.000 euros a l’arquebisbat per serveis religiosos als hospitals públics (amén)
• 75 milions d’euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies)
• 1 milió d’euros per a un concert de The Cure (2 hores)
• ‘Lo que no està escrit’ per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia)
• 408 milions d’euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004 (aguanta, que vas cobrant)
• 500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?)
• 2 milions d’euros per al funcionament de la ‘Fundació Agua y Progreso’ (sense horaris)
• 3 milions d’euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos)
• 1 milió d’euros lliures d’impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos (‘Yo no soy tonto’)

En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no és l’il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Ho és, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també, indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gust l’actuació d’altres refinats gestors valencians sense màcula, diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana.